La Unió Europea segueix una política comuna
amb els aliments modificats genèticament i la legislació
es va elaborar dins el seu àmbit. Les diferents lleis
nacionals reflecteixen aquesta política comuna amb
petites modificacions.
Tot seguit trobareu informació sobre les següents
qüestions.
És legal produir i vendre aliments modificats
genèticament?
És legal importar aliments modificats genèticament?
Qui decideix què és legal?
Els aliments modificats genèticament, ho han d'indicar
a l'etiqueta?
Es tenen en compte les consideracions ètiques?
Feu clic sobre una bandera per veure les respostes del
país en qüestió. Feu clic
aquí per veure-ho per temes.
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
| Espanya |
Alemanya |
Dinamarca |
Finlàndia |
França |
Portugal |
Regne Unit |
Unió
Europea |
Espanya
És legal produir i vendre aliments modificats genèticament?
Això està regulat
per la legislació de la UE.
És legal importar aliments modificats genèticament?
Això està regulat
per la legislació de la UE.
A Espanya, no s'ha aprovat cap aliment
modificat genèticament que no hagi estat permès
per la UE.
Qui decideix què és legal?
A més de la regulació
que estableix la UE hi ha normes d'àmbit nacional.
A Espanya, les lleis sempre les elabora
l'Assemblea Legislativa i les autoritzacions les dóna
l'Administració. Les normes espanyoles són molt
estrictes en la reglamentació dels organismes modificats
genèticament, ja que el principi preventiu en l'aprovació
de noves varietats sempre s'aplica. Per a la comercialització
de les noves varietats provinents de la modificació
genètica, es necessari complir l'ordre que estipula
la inclusió al registre de varietats comercials, publicat
al BOE pel Ministeri de Ciència i Tecnologia. Al contrari
del que passa amb altres varietats millorades amb altres procediments,
s'estableix un pla de seguiment obligatori per a provar en
l'àmbit comercial la utilitat de la modificació
genètica i l'impacte en espècies vegetals i
animals alienes al cultiu. Quan les noves varietats necessiten
una nova dosi d'herbicida, cal una autorització prèvia
per mitjà d'una Resolució del Departament d'Agricultura
del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, segons
el Reial Decret 2163/1994 que introdueix el sistema harmonitzat
comunitari d'autorització per a la comercialització
i l'ús de productes fitosanitaris. En el procés
d'autorització es determinen les dosis i les condicions
d'ús per garantir que quan els productes fitosanitaris
siguin autoritzats, siguin prou efectius. També es
realitza una prova per assegurar que no tenen efectes inadmissibles
en les plantes o els productes vegetals, incloent la possible
presència de pèrdua, ni efectes inacceptables
en el medi ambient en general, ni cap efecte perjudicial per
a la salut dels animals o dels humans o les aigües subterrànies.
Els aliments modificats genèticament, ho han d'indicar
a l'etiqueta?
Sí, se segueixen les normatives
de la Unió Europea. Perquè una llavor modificada
genèticament pugui anar al mercat, cal l'acord de Normativa
comunitària (CE) 258/97 sobre aliments i ingredients
alimentaris nous, si els cultius o els subproductes estan
destinats al consum humà. Aquesta notificació
està publicada al Diari Oficial de les Comunitats Europees
i regula l'autorització i qualsevol possible etiquetatge
del producte. Per a l'etiquetatge d'aliments que contenen
petites quantitats o additius d'organismes modificats genèticament
es tindran en compte les condicions de les normatives comunitàries
núm 49/2000 i 50/2000F; aquestes normatives estableixen
un màxim d'un 1% per no haver d'etiquetar a causa de
la contaminació accidental degudament documentada.
Es tenen en compte les consideracions ètiques?
No. La legislació espanyola
actual no diu res dels aspectes ètics, es limita a
la seguretat alimentària en relació amb la salut
pública i el medi ambient.
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
| Espanya |
Alemanya |
Dinamarca |
Finlàndia |
França |
Portugal |
Regne Unit |
Unió
Europea |
Alemanya
És legal produir i vendre aliments modificats genèticament?
Això està regulat
per la legislació de la UE.
És legal importar aliments modificats genèticament?
Això està regulat
per la legislació de la UE.
A Alemanya no s'ha aprovat cap aliment
modificat genèticament que no hagi estat permès
per la UE.
Qui decideix què és legal?
A Alemanya, l'autoritat competent
en les sol·licituds sobre la realització de
proves sobre el terreny amb plantes GM és el Robert-Koch-Institut
de Berlín, el qual està associat amb el Ministeri
Federal Alemany de Sanitat. Altres autoritats com el Centre
Federal d'Investigació Biològica en Agricultura
i Enginyeria Forestal (BBA) i l'Agència Federal del
Medi Ambient (UBA) formen part del procés d'admissió
i la Zentrale Kommission für biologische Sicherheit (Comissió
per a la Seguretat Biològica) en redactarà un
comentari escrit.
En funció del tipus de producte,
l'aprovació per vendre menjar GM al mercat alemany
serà donada o pel Robert-Koch-Institute o per l'Insitut
Federal de Protecció Sanitària dels Consumidors
i de Medicina Veterinària (BgVV)..
Els aliments modificats genèticament, ho han d'indicar
a l'etiqueta?
Això és competència
de la UE, però està en part regulat en l'àmbit
nacional.
A Alemanya, les plantes GM i els productes
alimentaris que contenen o han estat fets de plantes GM han
de ser etiquetats segons les directrius de la UE. No hi ha
normatives específiques addicionals sobre l'etiquetatge
d'aliments GM a Alemanya.
Això no obstant, des de l'octubre
de 1998 els aliments que no contenen cap planta GM i que sense
cap mena de dubte s'han elaborat sense fer servir cap ingredient
provinent d'organismes GM es poden etiquetar amb un "ohne
Gentechnik" ("sense tecnologia gènica")
si el fabricant ho pot provar segons les normes existents,
les quals són molt estrictes.
Es tenen en compte les consideracions ètiques?
Això és competència
de la UE, però està en part regulat en l'àmbit
nacional.
La llei alemanya sobre tecnologia gènica
no inclou cap referència específica als aspectes
ètics, llevat de la seva finalitat general de protegir
la vida i la salut dels humans, els animals i les plantes
i el medi ambient (§ 1 "Gentechnikgesetz",
llei de regularització de la tecnologia gènica).
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
| Espanya |
Alemanya |
Dinamarca |
Finlàndia |
França |
Portugal |
Regne Unit |
Unió
Europea |
Dinamarca
És legal produir i vendre aliments modificats genèticament?
Això està regulat
per la legislació de la UE.
És legal importar aliments modificats genèticament?
Això està regulat
per la legislació de la UE.
A Dinamarca, no s'ha aprovat cap aliment
modificat genèticament que no hagi estat permès
per la UE.
Qui decideix què és legal?
Això és competència
de la UE, però està en part regulat en l'àmbit
nacional.
A Dinamarca, són el Ministre de
Medi Ambient i el Ministre d'Alimentació, Agricultura
i Pesca els qui avaluen les aplicacions de l'enginyeria genètica.
Depèn del tipus d'aplicació, l'avaluació
la farà l'un o l'altre.
El Ministre de Medi Ambient decideix
si una planta modificada genèticament es pot alliberar
al medi ambient i es pot comercialitzar per a ser cultivada.
El Ministre d'Alimentació, Agricultura
i Pesca decideix si pot ser autoritzada la venda als consumidors
d'un aliment modificat genèticament.
Funciona així quan Dinamarca rep
una sol·licitud d'una empresa i també quan s'ha
d'avaluar una sol·licitud d'un altre país de
la UE.
Abans de prendre cap decisió,
cal que la sol·licitud sigui sotmesa a una consideració.
Per exemple, a la llei nacional danesa sobre medi ambient
i tecnologia gènica del 2002, es declara que el Ministre
de Medi Ambient ha d'escoltar l'opinió d'autoritats,
organitzacions i ciutadans importants en les aprovacions d'alliberacions
d'OGM al medi ambient.
A la pràctica, és l'Agència
Danesa de Boscos i Natura la que s'encarrega de realitzar
les consideracions del Ministeri de Medi Ambient. L'Agència
envia la sol·licitud a experts, organismes d'investigació,
autoritats i organitzacions per a la consideració.
Igualment, és la Direcció
Danesa d'Alimentació, Pesca i Negocis Agraris la que
s'encarrega de les sol·licituds d'aliments modificats
genèticament al Ministeri d'Alimentació, Agricultura
i Pesca.
Els aliments modificats genèticament, ho han d'indicar
a l'etiqueta?
Això és competència
de la UE, però està en part regulat en l'àmbit
nacional.
A Dinamarca, als restaurants i similars
també se'ls exigeix informar sobre l'ús d'ingredients
modificats genèticament si el consumidor ho demana.
El restaurant també té l'opció d'escriure
la informació al menú. Això ho declara
l'anunci danès nacional sobre l'etiquetatge, etc. d'aliments.
Es tenen en compte les consideracions ètiques?
Això és competència
de la UE, però està en part regulat en l'àmbit
nacional.
Recentment, la llei danesa sobre medi
ambient i enginyeria genètica s'ha modificat per incloure-hi
una consideració dels valors ètics. A més
a més, la llei també permet al Ministre de Medi
Ambient establir normes perquè les decisions principals
hagin de ser sotmeses a una consideració d'una agència
independent que representi els valors ètics. Les modificacions
fetes a la llei entren en vigor a l'octubre de 2002.
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
| Espanya |
Alemanya |
Dinamarca |
Finlàndia |
França |
Portugal |
Regne Unit |
Unió
Europea |
Finlàndia
És legal produir i vendre aliments modificats genèticament?
Això està regulat
per la legislació de la UE.
És legal importar aliments modificats genèticament?
Això està regulat
per la legislació de la UE.
A Finlàndia, no s'ha aprovat cap
aliment modificat genèticament que no hagi estat permès
per la UE.
Qui decideix què és legal?
Això és competència
de la UE, però està en part regulat en l'àmbit
nacional.
A Finlàndia, el Decret sobre tecnologia
gènica (1995) cobreix els aspectes legals dels organismes
modificats genèticament. La Junta de Tecnologia Gènica
supervisa la investigació i l'Agència Nacional
d'Alimentació la comercialització d'OGM i s'encarrega
de les sol·licituds d'aliments nous. La Junta Nacional
d'Alimentació autoritza l'ús d'OMG com a aliments
i el Ministeri de Medi Ambient pren part en la avaluació
de l'impacte mediambiental.
Els aliments modificats genèticament, ho han d'indicar
a l'etiqueta?
Això és competència
de la UE, però està en part regulat en l'àmbit
nacional.
No hi ha més lleis sobre l'etiquetatge
a Finlàndia.
Es tenen en compte les consideracions ètiques?
Això és competència
de la UE, però està en part regulat en l'àmbit
nacional.
Malgrat els aspectes ètics inclosos
a la legislació de la UE, la llei finesa no conté
cap més consideració sobre els aspectes ètics
dels organismes modificats genèticament.
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
| Espanya |
Alemanya |
Dinamarca |
Finlàndia |
França |
Portugal |
Regne Unit |
Unió
Europea |
França
És legal produir i vendre aliments modificats genèticament?
Això està regulat
per la legislació de la UE.
És legal importar aliments modificats genèticament?
Això està regulat
per la legislació de la UE.
A França, no s'ha aprovat cap
aliment modificat genèticament que no hagi estat permès
per la UE.
Qui decideix què és legal?
Això és competència
de la UE, però està en part regulat en l'àmbit
nacional.
A França, s'ha presentat una operació
a gran escala per supervisar la investigació i la comercialització
dels OGM. Totes les sol·licituds de plantes han de
ser examinades per la Comissió d'Enginyeria Biomolecular
(CGB). Aquest organisme està format per experts científics
i representants de les organitzacions de protecció
dels consumidors i el medi ambient.
La CGB és la responsable d'avaluar
els riscos relacionats amb els OGM per a la salut pública
i el medi ambient (no té utilitat en l'economia o l'agricultura).
Cal l'aprovació de la Comissió abans que els
ministeris responsables de l'agricultura i el medi ambient
concedeixin el permís. Els camps han de complir una
sèrie de requisits meticulosos (perímetres de
protecció, etc.) i són supervisats i inspeccionats
per autoritats regionals d'agricultura i boscos.
Els aliments modificats genèticament, ho han d'indicar
a l'etiqueta?
Això és competència
de la UE, però està en part regulat en l'àmbit
nacional.
A França, s'han afegit dos decrets
al codi del consumidor (agost del 2000 i novembre del 2001)
que obliguen els fabricants a indicar a l'etiqueta dels productes
els ingredients, additius o aromatitzants dels quals contenen
més d'un 1% d'OGM que ha estat "elaborat mitjançant
blat/soja modificat/da genèticament". Però
una investigació duta a terme per la revista "60
millions de consommateurs" que va ser publicada el gener
de 2001, revelava que d'una mostra de 103 productes alimentaris,
36 contenien senyals d'OGM (menys d'un 1%) no mencionats a
l'etiqueta.
Els únics productes alimentaris
que hom pot garantir al 100% que no contenen cap OGM són
els productes orgànics marcats amb "AB" (etiqueta
de granges orgàniques).
Es tenen en compte les consideracions ètiques?
Això és competència
de la UE, però està en part regulat en l'àmbit
nacional.
A França, s'ha plantejat un intens
debat democràtic sobre els OGM. Els activistes han
arrencat plantes experimentals i hi ha alcaldes que no en
deixen plantar al seu territori i n'hi ha que fan campanya
en contra de la presència d'OGM als àpats de
l'escola. Greenpeace ha fet una llista dels productes alimentaris
no etiquetats, detallista per detallista, i ha buidat les
estanteries on hi havien aquests productes.
El 76% dels francesos no volen menjar
OMG. Desconcertats pels escàndols de la sang contaminada
i les vaques boges, ara demanen transparència i conformitat
amb el principi preventiu i insisteixen als polítics
que escoltin l'opinió pública. El govern (5
ministeris) va decidir organitzar un debat públic el
febrer de 2002, al qual 36 experts, 230 personalitats interessades
en la matèria i 130 membres del públic (escolars
inclosos) van parlar sobre les maneres possibles de millorar
els sistemes d'avaluació del risc, els estudis ètics
i la informació pública.
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
| Espanya |
Alemanya |
Dinamarca |
Finlàndia |
França |
Portugal |
Regne Unit |
Unió
Europea |
Portugal
És legal produir i vendre aliments modificats genèticament?
Això està regulat
per la legislació de la UE.
És legal importar aliments modificats genèticament?
Això està regulat
per la legislació de la UE.
A Portugal, tret dels ingredients de
la soja i el blat, totes les importacions i la comercialització
de menjar GM actualment estan suspeses (Decret Llei 12/2002,
febrer). Aquest període de suspensió és
a causa de les incerteses de l'impacte de la modificació
genètica en la salut pública i el medi ambient
i va destinat a la reflexió i l'estudi.
Qui decideix què és legal?
Això és competència
de la UE, però està en part regulat en l'àmbit
nacional.
A Portugal, el Ministeri de Medi Ambient
(Institut de Medi Ambient) és el responsable de l'aplicació
de la legislació de la UE amb relació a la modificació
genètica.
Encara que a Portugal ara s'hagin suspès
totes les sol·licituds, l'entitat oficial responsable
de certificar la qualitat i seguir el procés de les
plantes GM és la Direcció General de Protecció
de Cultius(DGPC), que forma part del Ministeri d'Agricultura,
Desenvolupament Rural i Pesca. La DGPC també es fa
càrrec de la investigació experimental (que
no ha estat suspesa).
L'entitat oficial responsable del llançament
de qualsevol producte alimentari al mercat portuguès
és la Direcció General de Seguiment i Control
de la Qualitat Alimentària (DGFCQA), integrada al Ministeri
d'Agricultura, Desenvolupament Rural i Pesca.
Els aliments modificats genèticament, ho han d'indicar
a l'etiqueta?
Això és competència
de la UE, però està en part regulat en l'àmbit
nacional.
A Portugal, les plantes i els productes
alimentaris GM que contenen o han estat elaborats per plantes
GM han de ser etiquetats segons les directrius de la UE. No
hi ha normatives específiques addicionals sobre l'etiquetatge
d'aliments GM a Portugal.
Es tenen en compte les consideracions ètiques?
Això és competència
de la UE, però està en part regulat en l'àmbit
nacional.
La legislació portuguesa no inclou
cap referència específica a aspectes ètics,
excepte per la necessitat d'avaluar els riscos per a la salut
i el medi ambient.
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
| Espanya |
Alemanya |
Dinamarca |
Finlàndia |
França |
Portugal |
Regne Unit |
Unió
Europea |
Regne
Unit
És legal produir i vendre aliments modificats genèticament?
Això està regulat
per la legislació de la UE.
És legal importar aliments modificats genèticament?
Això està regulat
per la legislació de la UE.
Al Regne Unit, no s'ha aprovat cap aliment
modificat genèticament que no hagi estat permès
per la UE.
Qui decideix què és legal?
Això és competència
de la UE, però està en part regulat en l'àmbit
nacional.
Al Regne Unit, la Secretaria d'Estat
de Medi Ambient és la responsable d'autoritzar els
usos experimentals i comercials dels OGM. Està aconsellada
per un comitè d'experts conegut com ACRE (Comitè
Assessor sobre les Alliberacions al Medi Ambient).
Un organisme independent elegit
per l'Agència sobre la Qualitat dels Aliments duu a
terme la avaluació d'aliments nous. Els membres del
Comitè Assessor sobre els Aliments i Processos Nous
són elegits en funció de la seva experiència
i dels seus coneixements científics.
Els aliments modificats genèticament, ho han d'indicar
a l'etiqueta?
Això és competència
de la UE, però està regulat en l'àmbit
nacional.
Els restaurants es troben fora de l'objectiu
de les exigències d'etiquetatge d'aliments de la UE,
però les lleis d'etiquetatge d'aquests productes van
ser ampliades al Regne Unit per cobrir aquestes premisses.
Així, doncs, la informació sobre productes GM
ha d'aparèixer al menú, a la barra o verbalment
per mitjà del personal. Aquesta exigència va
entrar en vigor el 19 de setembre de 1999.
Es tenen en compte les consideracions ètiques?
Això és competència
de la UE, però està en part regulat en l'àmbit
nacional.
La legislació actual del Regne
Unit només té en compte la informació
de seguretat de les empreses i institucions aspirants. Se
centra només en la salut general i en els temes de
seguretat mediambiental. Actualment no hi ha cap legislació
que inclogui aspectes ètics.
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
| Espanya |
Alemanya |
Dinamarca |
Finlàndia |
França |
Portugal |
Regne Unit |
Unió
Europea |
Unió Europea
És legal produir i vendre aliments modificats genèticament?
Un aliment modificat genèticament
s'elabora fent servir plantes modificades.
Si un científic de la UE vol treballar
amb plantes modificades genèticament, la seva feina
ha de ser aprovada en tres etapes, cadascuna de les quals
s'ha de superar independentment de les altres.
- Aprovació dels laboratoris i
les incubadores on es realitza la primera prova.
- Permís per realitzar sessions
de proves al camp sota diverses mesures de seguretat
- Permís per vendre les llavors
al pagès i perquè siguin conreades als camps
Finalment, les empreses han de tenir un
permís per comercialitzar i vendre un aliment si s'ha
produït per mitjà d'una planta modificada genèticament.
És legal importar aliments modificats genèticament?
Avui dia, a la UE només
es poden importar determinats tipus de soja, colza i blat
de moro dolç modificats genèticament.
Si no s'aprova la venda a la UE d'un
aliment o un ingredient modificat genèticament, probablement
tampoc no en serà permesa la importació.
Certs aliments, malgrat tot, idèntics
als seus equivalents no modificats genèticament, poden
ser importats sempre que es notifiqui a la UE i se n'obtingui
la conformitat. Un exemple és el sucre modificat genèticament,
que és idèntic al sucre sense modificar genèticament.
L'oli de colza n'és un altre exemple.
Qui decideix què és legal?
A Europa, la UE és la principal
responsable de decidir què és legal amb relació
als aliments modificats genèticament. Els estats membres
han de seguir dos paquets d'instruccions de la UE.
- Directiva sobre l'alliberació
al medi ambient d'organismes modificats genèticament
(núm. 2001/18/EC).
- Normativa sobre aliments i ingredients
alimentaris nous (núm. 258/97)
Si les autoritats consideren que hi ha
un risc per a la salut de la gent o per al medi ambient, la
planta o aliment modificat genèticament en qüestió
no s'aprovarà. La decisió de les autoritats
es basa en la avaluació del risc de la planta o aliment.
Depèn del contingut de la sol
licitud, se n'encarrega un o un altre:
- Proves al camp: n'hi ha prou amb l'aprovació
del país on s'ha de realitzar la prova.
- Vendes als pagesos: la sol licitud
de comercialització s'ha d'aprovar per tota la UE
- Vendes als consumidors: les dues directrius
principals que s'han de seguir depenen de les característiques
del producte. Si un aliment és igual que l'equivalent
sense modificar genèticament, n'hi ha prou amb informar
a les autoritats europees que l'aliment es vendrà
als consumidors. Les similituds, malgrat tot, s'han de documentar.
Si un aliment modificat genèticament és diferent
que l'equivalent sense modificar genèticament, ha
de ser aprovat per la UE abans que es pugui col locar a
les estanteries dels supermercats.
L'aprovació que exigeix la UE consta
de tres passos:
- L'empresa envia la sol licitud a un
dels estats membres de la UE. L'autoritat competent al país
pren una decisió sobre aquesta sol licitud.
- Si les autoritats del país aproven
la sol licitud, se sotmet a una consideració a la
resta d'estats membres.
- Si els altres membres de la UE no tenen
res a afegir, la sol licitud és aprovada per la Comissió
Europea. Si els estats membres tenen alguna objecció,
la decisió se sotmet a votació.
Els aliments modificats genèticament, ho han d'indicar
a l'etiqueta?
A la UE, els productes que contenen
senyals de substàncies modificades genèticament
han d'indicar a l'etiqueta que han estat modificats genèticament.
En altres paraules, s'ha d'indicar en aquells aliments que
siguin diferents dels equivalents sense modificar genèticament,
ja que contenen substàncies noves en forma de proteïnes
i gens, provinents de la modificació genètica.
Les mateixes normes s'apliquen als additius i als aromatitzants.
Els aliments que no contenen senyals
de modificació genètica no cal que ho indiquin
a l'etiqueta, ni si han estat elaborats per mitjà de
plantes modificades genèticament. Per exemple, els
fabricants d'oli de colza produït amb llavors de plantes
de colza modificades genèticament no ho han d'indicar
a l'etiqueta. L'oli de colza no conté substàncies
noves en comparació amb l'oli de colza sense modificar.
Per tant, l'oli no es considera diferent.
Si un aliment conté involuntàriament
menys d'un 1% de matèria modificada genèticament,
no s'ha d'etiquetar com a modificat genèticament. Aquest
límit (el límit de la trivialitat), el fixa
la UE, ja que pot ser difícil evitar una determinada
possibilitat de contaminar aliments no modificats genèticament.
A la UE, els productes lactis i animals,
provinents d'animals alimentats amb pinso modificat genèticament,
no ho han d'indicar a l'etiqueta. Això és així
perquè les substàncies provinents de la modificació
genètica no es poden localitzar dins l'animal.
Pot ser que en el futur els aliments,
com per exemple l'oli de colza, hagin de ser etiquetats. Actualment
a la UE s'està considerant una proposta de normativa
sobre l'etiquetatge, segons la qual tots els aliments produïts
a partir de plantes modificades genèticament ho indicaran
a l'etiqueta, encara que no tinguin senyals de substàncies
modificades genèticament. La proposta no afecta l'etiquetatge
de la carn d'animals alimentats amb pinso modificat genèticament.
Es tenen en compte les consideracions ètiques?
El 2001, per primera vegada, el
pla de la UE es va obrir al fet que les autoritats poguessin
incloure consideracions ètiques a les seves resolucions.
Això va passar quan es va aprovar l'última directiva
de la UE sobre l'alliberament de plantes modificades genèticament
al medi ambient.
La directiva de la UE estableix que la
Comissió escoltarà totes les possibilitats estipulades
per a l'assessorament en aspectes ètics de la modificació
genètica. Això pot tenir lloc independentment
i a petició d'altres estats membres. La Comissió
escoltarà una selecció de propostes d'aspectes
ètics de caràcter general.
La directiva de la UE també estableix
que els estats membres haurien d'escoltar individualment totes
les propostes que hagin estipulat com a guia amb relació
a la modificació genètica.
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
| Espanya |
Alemanya |
Dinamarca |
Finlàndia |
França |
Portugal |
Regne Unit |
Unió
Europea |
|