Els aliments modificats genèticament plantegen moltes preguntes, incloent-ne bastants de caire ètic sobre les quals tots ens hauríem de formar una opinió.

L'ètica comprèn tot el que podem fer i allò que hauríem de fer, la diferència entre el que és bo i el que és dolent, el que està bé i el que està malament. Com a consumidor, tu decideixes què és ètic.

Tot seguit hi ha uns quants exemples d'alguns dels aspectes ètics al voltant del debat sobre l'enginyeria genètica.

Mitjançant la tecnologia genètica, per exemple, es pot transferir una característica d'un narcís a una planta d'arròs. La finalitat és la d'obtenir arròs amb un alt contingut de vitamina A. Un narcís i una planta d'arròs no es pol·linitzaran mai l'un a l'altra ni intercanviaran gens voluntàriament.

També es poden traspassar característiques d'un animal a una planta, però això tampoc no passa per si sol en la natura.

Els escèptics poden preguntar això:

• No juguen a ser Déu els científics quan canvien les característiques d'una planta?
• I és correcte canviar característiques inherents?
• És correcte permetre canvis que no poden tenir lloc de forma natural?
• Els científics es poden permetre ficar el nas a molts milions d'anys de desenvolupament natural? I és correcte que se'ls permeti influir en l'ordre de la natura?

Els partidaris poden, d'altra banda, preguntar això:

• Si la modificació genètica d'aliments és antinatural, no són també antinaturals tots els altres elements de l'agricultura? Les vaques, avui, produeixen molta més llet que abans, els pollastres creixen molt més de pressa i les gallines ponen més ous que les seves predecessores.
• ¿Hi ha alguna diferència entre la modificació genètica d'aliments i les transformacions permeses en conreus i en el bestiar al llarg de la història de l'agricultura? El blat de moro dolç original era una petita hortalissa de la mida d'un dit, avui és més gros que la mà d'un home, un canvi fet únicament per mitjà del desenvolupament agrari.
• ¿No és la modificació genètica una prolongació del desenvolupament que ha tingut lloc durant milers d'anys per tal d'assegurar la qualitat dels productes alimentaris?

És perillós el menjar modificat genèticament o és només la gent que té por d'una novetat?
Desconeixem els riscos que comporta la modificació genètica del menjar.

Potser, a la llarga, la modificació genètica d'aliments provocarà canvis indesitjables o directament perillosos, la natura es pot uniformar, la gent pot ser que emmalalteixi o que quedi estèril. No ho sabem amb cap mena de seguretat.

D'altra banda, el telèfon no ha portat les conseqüències no desitjades que els escèptics temien, és a dir, que el telèfon aïllaria les persones i els faria perdre la necessitat de veure els amics i la família. Per contra, avui molta gent sostindrien que el telèfon uneix més la gent. Així, doncs, potser és que els humans per naturalesa tenim por de les noves tecnologies.

Els escèptics poden preguntar això:

• ¿Tenim prou informació com per menjar aliments modificats genèticament de forma segura? ¿Com és de fiable l'avaluació que fan els científics dels riscos que comporta menjar aliments modificats genèticament?
• ¿Ens arrisquem a córrer el risc d'utilitzar la modificació genètica amb el menjar encara que no sapiguem els efectes a llarg termini?
• ¿És just comparar la modificació genètica d'aliments amb un descobriment com el del telèfon? Els telèfons no tenen fills!
• ¿Ens arrisquem a córrer el risc d'exposar el medi ambient a les plantes modificades genèticament? Si es descobreix que són nocives, no podrem fer res al respecte i els danys es poden estendre si les plantes es multipliquen.
• Són realment necessaris els aliments modificats genèticament? ¿Hi ha cap motiu per a acceptar un risc per a la salut i el medi ambient si ens podem arreglar sense els aliments modificats genèticament?

Els partidaris poden, d'altra banda, preguntar això:

• Els aliments modificats genèticament, ¿no són tan sols una part més del desenvolupament humà? Qui podria imaginar avui un món sense el telèfon?
• ¿Ens podem permetre dir no a la tecnologia, que pot reduir l'ús de pesticides i oferir aliments més saludables, tan sols perquè tenim por per naturalesa?
• És realment possible preveure el risc en un món que canvia constantment?
• Serà raonable acceptar un cert grau de risc si els beneficis són prou importants? No és un risc lligat a qualsevol mena de desenvolupament?

Hauríem de tenir sempre el dret a escollir què mengem?
A Europa, l'etiqueta ha d'indicar que un aliment està modificat genèticament si conté matèria modificada genèticament.

Els aliments que involuntàriament contenen menys d'un 1% de matèria modificada genèticament no cal que ho duguin a l'etiqueta. El mateix passa amb els aliments que són produïts per plantes modificades genèticament, però no contenen matèria modificada genèticament.

La llet i els productes animals obtinguts d'animals alimentats amb pinso modificat genèticament no ho han de mostrar a l'etiqueta. En altres paraules, un producte alimentari pot ser produït amb l'ajuda de la modifiació genètica sense que el consumidor en sigui informat a l'etiqueta.

Els escèptics poden preguntar això:

• ¿És correcte que el sucre provinent de remolatxa modificada genèticament i l'oli provinent de la llavor de colza modificada genèticament no ho hagin de fer constar a l'etiqueta?
• ¿I que la carn i la llet provinents d'animals alimentats amb pinso modificat genèticament no ho hagin d'indicar a l'etiqueta?
• ¿No és un tema important que, on s'hagi utilitzat la modificació genètica, se'ns ho faci saber, a nosaltres, els consumidors, de manera que puguem evitar aquests productes?
• ¿No hauria de poder veure el consumidor en tots els aliments si han estat elaborats mitjançant la modificació genètica?

Els partidaris poden, d'altra banda, preguntar això:

• Si el sucre provinent d'una remolatxa modificada genèticament és idèntic a tots els altres sucres, ¿no és el mateix per al consumidor si el sucre ha estat elaborat amb o sense l'ajuda de l'enginyeria genètica?
• Si una etiqueta ha de dir alguna cosa, ¿no ens hauria de permetre distingir la diferència entre productes?
• No hi ha un debat completament diferent aquí? Un debat sobre com produïm els aliments avui i com volem que es produeixin en el futur. ¿És raonable que, per exemple, molts aliments vagin carregats fins dalt de productes químics que provoquen càncer i al·lèrgies?

A qui pertanyen els gens?
Generalment, les grans multinacionals financien el desenvolupament de productes modificats genèticament.

Quan una empresa desenvolupa un producte nou, el més normal és que tregui una patent del producte. Això pot voler dir que un pagès que hagi comprat llavors modificades genèticament, no podrà conrear llavors per plantar-les durant els anys següents sense un pagament previ.

Les lleis que regulen les patents varien a cada país. A Europa, existeix l'anomenat "privilegi del pagès" segons el qual el pagès pot plantar llavors modificades genèticament que ell mateix hagi conreat, però la llavor només la pot fer servir al seu conreu.

Les empreses també poden assegurar un ingrés de les seves plantes modificades genèticament fent servir l'anomenada tecnologia Terminator. En aquest cas les plantes estan modificades genèticament perquè les seves llavors siguin estèrils, la qual cosa vol dir que la planta modificada genèticament no es pot propagar i que els pagesos es veuen forçats a comprar llavors noves cada any.

Els escèptics poden preguntar això:

• ¿És just que les empreses puguin treure patents de plantes modificades genèticament i assegurar-se'n els drets?
• És acceptable que les companyies puguin controlar cada cop més els gens, els processos i els productes químics? Per exemple, és possible que una empresa desenvolupi un pesticida i una planta modificada genèticament que pugui resistir aquest pesticida.
• No és herència i propietat de tota la humanitat la riquesa biològica de la terra?
• ¿És just que la tecnologia Terminator pugui obligar els pobres pagesos a comprar llavors noves cada any, quan podrien conrear les seves pròpies de franc?
• ¿És just que les grans companyies tinguin control i poder sobre les cadenes alimentàries des del camp fins al plat?
• ¿No serà que les empreses multinacionals vulguin incrementar la diferència entre els rics d'occident i els pobres dels països en desenvolupament?

Els partidaris poden, d'altra banda, preguntar això:

• Qui diu que s'hagin de témer les patents de les empreses? Si els preus són massa alts per als pobres pagesos, les grans companyies simplement no podran vendre les seves llavors.
• És just negar la tecnologia, que ens pot oferir descobriments nous i valuosos?
• ¿No és raonable que les companyies cobreixin les despeses del desenvolupament que suposa la modificació genètica amb els drets de les patents?
• ¿Correrem el risc que les empreses no inverteixin diners per desenvolupar aliments modificats genèticament millors i més econòmics?
• ¿No és raonable utilitzar la tecnologia Terminator per a evitar que les plantes modificades genèticament s'estenguin a camps veïns i a la natura?
• És important que qui produeix els aliments sempre faci que aquests siguin més econòmics i millors?

Els països més rics poden renunciar a salvar els pobres que es moren de gana?
La majoria d'investigació en aliments modificats genèticament té lloc en els països més rics, però alguns dels productes s'elaboren per beneficiar els països pobres i en desenvolupament.

L'arròs modificat genèticament amb vitamina A addicional pot ajudar molts pobres que, si no tinguessin aquest arròs, es quedarien cecs o moririen per falta de vitamines. El blat modificat genèticament es pot conrear en zones del desert, amb la qual cosa es pot oferir als pagesos molta més seguretat amb una collita que no anirà malament.

Els escèptics poden preguntar això:

• ¿És just que occident elabori productes dels quals els països en desenvolupament n'acabin depenent?
• ¿No seria una solució millor una distribució més justa dels aliments existents al món i una dieta més variada als països en desenvolupament?
• Les promeses de salvar els pobles que es moren de fam, ¿són només un tàctica intel·ligent de les empreses dedicades a la biotecnologia? Una tàctica destinada a convèncer els escèptics que la tecnologia gènica té avantatges.

Els partidaris poden, d'altra banda, preguntar això:

• ¿És just que nosaltres, al món occidental, ens distanciem d'una tecnologia que podria salvar els pobres dels països en desenvolupament de morir de fam?
• ¿Ens podem permetre de dir no als cultius modificats genèticament si ajuden els pobres pagesos a tenir un camp millor? Per exemple, amb cultius que puguin aguantar períodes de sequera
• ¿No hauríem d'estar agraïts pels productes amb alimentació addicional que poden evitar ceguesa i diverses malalties?
• El món occidental, es pot permetre dir no a la defensa dels pobres?

Estem jugant a la ruleta russa amb el medi ambient amb aquesta modificació?
La modificació genètica ens pot proporcionar plantes i animals amb moltes qualitats diferents.

Per exemple s'ha elaborat un blat de moro dolç modificat genèticament que pot produir insecticida. Aquestes característiques impliquen que el pagès està lliure de tenir un insecticida d'esprai que agredeixi l'entorn mediambiental. Així, evitant l'ús de pesticides, el pagès no contamina el medi ambient.

Tanmateix, l'insecticida de la planta del blat de moro dolç també pot perjudicar altres animals, a més dels ofensius. D'aquesta manera, els animals inofensius o les boniques papallones corren el risc de perdre el seu menjar o fins i tot d'extingir-se.

Els escèptics poden preguntar això:

• ¿Podem acceptar el risc que les característiques transferides es puguin estendre a plantes silvestres?
• ¿Podem viure sense conèixer les seves conseqüències en cas que aquestes característiques s'estenguin per la natura?
• ¿Què passaria si una planta modificada genèticament es reproduís com van fer els conills que van ser portats a Austràlia? Els conills van provocar canvis enormes en la cadena alimentària, com el marxívol del Càucas que es va estendre de forma salvatge per Europa i va extingir altres espècies de plantes.
• ¿No segueix una direcció equivocada el desenvolupament quan produïm plantes modificades genèticament que poden suportar els pesticides? No seria millor que treballéssim per eliminar del tot els verins?

Els partidaris poden, d'altra banda, preguntar això:

• ¿Ens podem permetre de dir no a les plantes modificades genèticament, que poden reduir l'ús d'insecticides d'esprai?
• Amb el medi ambient amenaçat, ¿no hauríem d'agrair que una tecnologia en possibiliti la protecció?