Colza resistent al pesticida
Els científics han traslladat un gen a la planta de la colza, el qual permet que la planta resisteixi a un cert pesticida. El gen s'extreu d'un bacteri amb la capacitat de resistir a pesticides. Quan el pagès ruixa la colza amb pesticides, pot destruir la majoria de les plagues sense matar les plantes de colza modificades genèticament.

Avantatges:

• El pagès pot conrear cultius més grans perquè ho té més fàcil per combatre les plagues.
• En alguns casos el pagès pot fer servir un pesticida més respectuós amb el medi ambient.
• El pagès també pot protegir el medi ambient fent servir menys pesticides.
  

Desavantatges:

• Els gens de la colza modificada genèticament poden ser transferits a les plagues, les quals poden esdevenir resistents al pesticida, i aquest perdre l'eficàcia.
• La colza pot pol·linitzar les males herbes, per exemple el napicol, que es troba als camps de colza. Quan la colza es pol·linitza, els seus gens es transfereixen al napicol. Llavors, aquest desenvolupa resistència al pesticida.

El blat, la soja i la canya de sucre són uns altres exemples de plantes modificades genèticament per científics per a tolerar els pesticides.

Avantatges:

• El pagès ja no ha de fer servir insecticida per a matar els insectes. Per tant, l'entorn medioambiental no està exposat a grans quantitats d'insecticida contaminant.
• El pagès ja no ha de caminar amb un tambor amb insecticida tòxic portant a sobre una màscara i un vestit protector.
  

Desavantatges:

• Es corre el risc que al final els insectes no desitjats desenvolupin tolerància al verí i, en altres paraules, n'esdevinguin resistents. El blat modificat genèticament enverina els insectes durant més temps que el pagès que només ruixa el cultiu una o dues vegades. D'aquesta manera, els insectes es poden acostumar al verí. Si passa això tant la ruixada com l'ús de blat Bt modificat genèticament no seran efectius.
• Altres insectes a més a més dels no desitjats corren risc. Pot passar que els insectes depredadors es mengin els ofensius o els insectes atractius com les papallones. Als EUA, on s'utilitza molt el blat de moro Bt, hi ha un gran debat sobre els efectes nocius del blat Bt en la preciosa papallona Monarca.

El cotó i les patates són uns altres exemples de plantes modificades genèticament per científics per a produir insecticides.

Arròs daurat
L'"arròs daurat" és un arròs modificat genèticament que té una gran quantitat de vitamina A o, més correctament, que té l'element betacarotè, que al cos es converteix en vitamina A. Així, doncs, quan mengeu arròs daurat obtindreu més vitamina A.

Avantatges:

• L'arròs es pot considerar com un avantatge especial per als pobres dels països en desenvolupament, els quals s'alimenten només a base d'una dieta mancada de les vitamines essencials per al cos. Les conseqüències d'una dieta restrictiva pot provocar la mort o la ceguesa a molts. Aquest és sovint el cas en les zones pobres d'Àsia, on la majoria de la població s'alimenta d'arròs des del matí fins al vespre.
  

Desavantatges:

• Les veus crítiques temen que els pobres dels països en desenvolupament depenguin massa del món occidental ric. Normalment, qui té els mitjans per desenvolupar plantes modificades genèticament són les grans empreses privades d'occident. Fent estèrils les plantes, les empreses poden evitar que els pagesos conservin llavors per l'any següent i que els hagin de comprar arròs nou.
• Hi ha detractors de la modificació genètica que veuen l'arròs daurat com un mètode de creació d'enginyeria genètica molt més tolerada. Els opositors temen que si això succeeix, les empreses continuaran desenvolupant altres plantes modificades genèticament de les quals en podrem obtenir beneficis. D'aquesta manera es pot donar la situació que les grans empreses posseeixin els drets de totes les collites bones.

Tomàquets duradors
Els tomàquets duradors són els primers aliments modificats genèticament que els consumidors han pogut comprar. El tomàquet va arribar al mercat als EUA el 1994. S'ha modificat genèticament perquè es mantingui dur i fresc durant molt de temps. Això és possible perquè el tomàquet modificat genèticament produeix menys quantitat de la substància que el podreix.

Avantatges:

Com que els tomàquets es poden mantenir frescos més temps, es poden deixar madurar al sol abans de collir-los, amb la qual cosa surt un tomàquet més gustós. Els tomàquets duradors modificats genèticament permeten més temps per ser transportats. Això vol dir que es pot evitar que als horts es cullin els tomàquets mentre estan verds, atès que aguantaran el transport. Els productors tenen també l'avantatge que tots els tomàquets es poden conrear de forma simultània.

Desavantatges:

• Els primers tomàquets modificats genèticament que s'han desenvolupat per científics tenen gens que els fan resistents als antibiòtics. Metges i veterinaris fan servir antibiòtics per a combatre infeccions. Si els gens trasplantats s'estenen a animals i persones, els metges tindran dificultats a combatre les malalties infeccioses. Actualment, els científics poden modificar genèticament tomàquets sense introduir-los gens que els facin resistents als antibiòtics.

Les maduixes, les pinyes, els pebrots dolços i els plàtans són uns altres exemples de productes alimentaris modificats genèticament per científics perquè es mantenen frescos més temps.

• Què és un producte alimentari modificat genèticament?
• Quins aliments podem crear amb la modificació genètica?
• 4 exemples de les collites modificades genèticament
• Quins aliments modificats genèticament es venen ara, i a on?
• Com sabríeu que un aliment ha estat modificat genèticament?
• És segur menjar aliments modificats genèticament?
• És segur conrear aliments modificats genèticament?