És diferent la legislació dels països
europeus relativa al disseny de nadons arreu o tots els països
pensen de manera semblant?
Tot seguit trobareu informació
sobre les següents qüestions.
És legal escollir el sexe dels fills?
És legal seleccionar un embrió
pels seus gens?
És legal seleccionar un embrió
determinat per proporcionar teixit a una altra persona?
És legal experimentar genèticament
amb els animals?
Qui estableix i fa complir aquestes lleis?
Feu clic sobre un tema per obtenir-ne més informació.
Feu clic aquí per veure-ho
per països.
És legal escollir el sexe dels
fills?
Espanya
A Espanya, l'elecció del sexe dels
fills només es permet amb fins terapèutics de
cara a evitar una malaltia lligada al sexe. El cas judicial
"Sentència de Mataró" va denegar a
una mare amb quatre fills, tots nois, el dret legal a tenir
una filla. Aquest cas va ser un dels pocs en què es
va aplicar la Llei 35/1988 referida a les tècniques
de reproducció humana assistida. En aquell any (1998),
aquesta llei era innovadora a escala mundial i encara gaudeix
d'un consens social ampli. Malgrat això, ara, 14 anys
més tard, cal revisar alguns aspectes de la llei.
Alemanya
A Alemanya, no està permès
seleccionar un embrió ja existent pel seu sexe, la
Llei de protecció de l'embrió ("Embryonenschutzgesetz")
ho prohibeix i també preveu si la intenció és
la de prevenir una malaltia que posi en perill la vida.
També és il·legal seleccionar un determinat
espermatozoide amb el qual fecundar un òvul tant si
es fa mitjançant la fecundació in vitro com
la inseminació artificial, excepte per prevenir/evitar
certes malalties genètiques relacionades amb el sexe
(p.e. distròfia muscular).
Dinamarca
La llei nacional danesa sobre l'elecció
del sexe va entrar en vigor al juny de 1997. La llei estipula
que no es pot escollir el sexe del nadó, si no és
que això serveix per evitar una malaltia hereditària
greu que estigui lligada amb el sexe.
Finlàndia
Actualment, no hi ha una legislació
específica sobre l'elecció del sexe. El parlament
introduirà una llei sobre els tractaments de fertilitat
al març de 2002, la qual regularà l'elecció
del sexe en casos de malaties hereditàries lligades
al sexe o altres factors mèdics.
França
A França no hi ha una legislació explícita
en l'elecció del sexe dels fills.
No obstant això, la llei permet un avortament terapèutic
si una parella corre un alt risc de tenir un nadó amb
una afecció genètica lligada al sexe, com ara
l'hemofília, la qual, encara que el gen el tinguin
les dones, es manifesta només en els homes.
Portugal
A Portugal, el conveni signat a Oviedo
sobre drets humans i biomedicina va entrar en vigor al desembre
de 2001. L'article 14 del conveni prohibeix explícitament
l'ús de tècniques de procreació assistida
amb l'objectiu d'escollir el sexe del nadó, llevat
dels casos en què s'evitin malalties hereditàries
greus lligades al sexe.
Regne
Unit
La legislació britànica estableix
que els pares només poden escollir el sexe del seu
fill o filla si hi ha un risc considerable de transmetre-li
una malaltia genètica lligada al sexe. Atès
que les raons per a l'elecció del sexe són més
socials que no mèdiques, l'"equilibri familiar"
no és permès a les clíniques autoritzades
del Regne Unit. No obstant això, les clíniques
privades i no autoritzades no infringeixen la llei quan ofereixen
aquesta possibilitat.
Unió Europea
No hi ha cap llei europea sobre el disseny
de nadons. El consens més ampli al qual podem arribar
és el conveni sobre drets humans i biomedicina de 1997,
que prohibeix l'elecció del sexe, excepte amb finalitats
terapèutiques (article 14). Diverses comissions ètiques
fan la mateixa recomanació en l'àmbit europeu.
Malgrat tot, el conveni ha de ser ratificat pels parlaments
nacionals abans que tingui força de llei, i això
no s'ha produït. Alemanya, Irlanda i el Regne Unit no
el van signar ni ratificar. Itàlia el va signar, però
no el va ratificar.
No hi ha directrius de la UE sobre el disseny
de nadons. Això no obstant, la directriu sobre la protecció
legal d'invents biotecnològics (directiva 98/44/EC,
6 de juliol de 1998) de vegades s'utilitza com un argument
en contra de la modificació genètica.
[Torna al llistat de temes]
És legal seleccionar un embrió
pels seus gens?
Espanya
A Espanya, el diagnòstic preimplantacional
per detectar malalties i anomalies genètiques és
una pràctica legal i estesa. La selecció d'embrions
ajuda els pares a tenir fills sans, un dels objectius de la
utilització de les tècniques de reproducció
humana assistida.
Alemanya
Generalment, a Alemanya, la Llei de protecció
de l'embrió ("Embryonenschutzgesetz", vigent
des del desembre de 1990) només permet la diagnosi
o anàlisi d'un embrió si s'implanta aquest embrió
amb l'objectiu de produir un embaràs i que neixi un
nen.
Malgrat tot, hi ha un cert desacord sobre com s'ha d'interpretar
la "Llei de protecció de l'embrió"
pel que fa a la PGD. La legislació alemanya no permet
l'aplicació de la PGD tot just pocs dies deprés
de la fecundació. El motiu d'aquesta prohibició
rau en el fet que en aquesta fase totes les cèl·lules
de l'embrió encara posseeixen la capacitat de convertir-se
en embrió una altra vegada. Tanmateix, diversos experts
creuen que aquesta llei podria permetre la PGD més
endavant, amb l'embrió més desenvolupat, però
no prou aviat per permetre que l'embrió sigui implantat
a l'úter.
Dinamarca
La llei danesa sobre fecundació
artificial estableix que la investigació (anàlisi)
genètica d'un òvul fecundat només es
pot realitzar en aquells casos en què hi hagi un risc
conegut i considerable que la criatura pateixi una malaltia
hereditària greu (Llei sobre fecundació artificial,
1997).
A més a més, la llei diu que la
investigació genètica d'un òvul fecundat
només es pot realitzar en aquells casos en què
s'apliqui la fecundació in vitro a parelles que no
puguin tenir fills per si mateixes. Com que en aquestes situacions
l'òvul es troba fora del cos, és legal examinar-lo
per detectar possibles anomalies als cromosomes.
Finlàndia
Ara com ara no hi ha una legislació
específica sobre aquest tema i no es coneixen casos
en què els embrions hagin estat seleccionats pels seus
gens. Malgrat tot, contínuament s'està debatent
el tema a causa de la controvèrsia en els aspectes
ètics. En general, el diagnòstic genètic
preimplantacional s'utilitza molt poc a Finlàndia.
França
Si una parella corre un alt risc de donar
a llum un nadó amb una afecció genètica,
pot recórrer a un tractament de fecundació in
vitro. D'aquesta manera, es poden examinar els embrions i
només implantar els embrions sans a la mare. Això
és legal a França.
Malgrat tot, legalment, no pots demanar un fill
o filla amb els ulls blaus, per exemple.
Portugal
No hi ha cap llei que faci referència
a aquest tema a Portugal. L'estat de l'embrió i el
seu ús posterior en la investigació ha estat
discutit intensament diverses vegades. Tanmateix, s'han presentat
algunes propostes de llei que no han reeixit. Cal destacar
que aquest tema és molt "candent" a Portugal,
atès que sempre que es debat sobre l'ús d'embrions
sorgeix el tema de l'avortament i immediatament el debat es
torna molt emotiu.
Regne Unit
Ara com ara, al Regne Unit, és
legal seleccionar un embrió pels seus gens. S'utilitza
una tècnica anomenada diagnòstic genètic
preimplantacional per detectar una sèrie de malalties
genètiques. Els metges només seleccionen els
embrions sans i els implanten a l'úter de la mare.
Unió Europea
No hi ha cap llei de la UE que hi faci
referència. El conveni sobre drets humans i biomedicina
(1997) declara que està prohibit dissenyar nadons amb
una finalitat que no sigui terapèutica (article 14).
Les diferents comissions ètiques en l'àmbit
europeu es pronuncien en el mateix sentit. Malgrat això,
el conveni ha de ser ratificat pels parlaments nacionals abans
que tingui força de llei i això no s'ha produït.
Alemanya, Irlanda i el Regne Unit no el van signar ni ratificar.
Itàlia sí que el va signar, però no el
va ratificar.
[Torna al llistat de temes]
És legal seleccionar un embrió
determinat per proporcionar teixit a una altra persona?
Espanya
A Espanya, no hi ha cap llei específica
que hi faci referència i tampoc se n'han donat casos.
No obstant això, està àmpliament acceptat
que seleccionar un embrió determinat per no és
il·legal per ser donant posteriorment al naixement.
Sempre que es garanteixin els drets del nounat, ja que, com
qualsevol individu, el nounat gaudeix d'uns drets fonamentals
protegits per l'Estat.
Alemanya
A Alemanya, és legal investigar
un embrió per qualsevol raó/finalitat excepte
per al seu propi benefici. Com a conseqüència,
un cas com el del Regne Unit, en el qual un embrió
amb gens determinats va ser escollit per salvar la vida d'un
germà, seria del tot il·legal a Alemanya.
Dinamarca
No hi ha cap llei específica sobre
aquest tema a Dinamarca. Tanmateix, la llei sobre fecundació
artificial diu que seleccionar un òvul només
és legal si hi ha el risc d'una malaltia hereditària
coneguda. Per tant, és il·legal escollir un
embrió determinat per proporcionar teixit a una altra
persona (Llei sobre fecundació artificial, 1997).
Finlàndia
Fins ara, a Finlàndia, no s'han
donat casos en què els embrions hagin estat seleccionats
segons els seus gens per tal d'obtenir un igual perfecte i
curar una malaltia existent. Això no obstant, contínuament
s'està debatent el tema a causa de la controvèrsia
en els aspectes ètics. En general, el diagnòstic
genètic preimplantacional s'utilitza molt poc a Finlàndia.
França
Fins ara la legislació francesa
no ha establert que sigui il·legal l'ús de cèl·lules
mare d'un embrió per curar la malaltia d'una altra
persona. Això no obstant, al Parlament és viu
el debat sobre qualsevol tipus d'investigació en cèl·lules
mare.
Però, a França no hi ha hagut
casos en què un embrió hagi estat seleccionat
pels seus gens per obtenir un igual perfecte que pugui curar
la malaltia d'un familiar.
Portugal
A Portugal no hi ha cap llei que faci referència
a aquest tema.
Regne Unit
Al Regne Unit, la HFEA (Human Fertilization
and Embryology Authority) va anunciar que estaven disposats
a permetre que una parella seleccionés els gens del
seu futur fill o filla per poder salvar un altre fill o filla
malalts. El diagnòstic genètic preimplantacional
s'ha utilitzat per assegurar que el nou nadó no sols
no patís la malaltia genètica que afectava la
seva germana, sinó que també fos un donant compatible.
Això ha permès als metges obtenir teixit de
la placenta per curar la seva germana. En el futur, la HFEA
estudiarà cada cas per separat.
Unió Europea
No hi ha cap directriu europea que hi faci
referència.
[Torna al llistat de temes]
És legal experimentar genèticament
amb els animals?
Espanya
A Espanya, la selecció genètica
d'animals i plantes no està només autoritzada
sinó que normalment també s'utilitza per millorar
les característiques d'animals i plantes. Malgrat tot,
la Llei 15/1994 imposa uns límits per protegir la biodiversitat
i els drets del consumidor.
Això no obstant, cada
dia té més importància el benestar dels
animals i tant el govern central com els governs autonòmics
elaboren lleis més restrictives pel que fa a la investigació
en animals.Hi ha Comissions d'Ètica per a l'experimentació
animal tant en l'àmbit nacional com en l'autonòmic.
Alemanya
A Alemanya, manipular genèticament
els animals és legal i es practica amb finalitats científiques.
Concretament en la investigació mèdica s'utilitza
una gran quantitat d'animals manipulats genèticament,
sobretot ratolins i rates. Ara com ara, no s'han donat casos
en què s'hagin utilitzat animals modificats genèticament
en l'agricultura.
Dinamarca
La llei nacional danesa sobre la protecció
dels animals va entrar en vigor el 1991 (Llei de protecció
dels animals, 1991). No inclou cap norma específica
sobre la modificació genètica d'animals, però
estableix que s'hauria de tractar bé els animals i
de protegir-los de possibles dolors, patiments, pors, ferides
permanents i "desavantatges essencials" (és
a dir, qualsevol cosa que sigui perjudicial o inconvenient
per a l'animal). El Ministeri de Justícia danès
pot establir normes més específiques o, fins
i tot, prohibir l'ús de la biotecnologia, la tecnologia
gènica i d'altres en la cria d'animals, però
aquest no ha estat encara el cas (Llei de protecció
dels animals, 1991).
Finlàndia
A Finlàndia està permès
experimentar genèticament amb animals. Ara bé,
qualsevol acció està estrictament regulada i
controlada per la Junta de Tecnologia Gènica.
França
A França, experimentar genèticament
amb animals és legal i es duu a terme amb finalitats
científiques i agrícoles.
Portugal
No hi ha cap llei específica que
reguli la manipulació genètica d'animals. Això
no obstant, ratolins, porcs, gossos, gats, cavalls, ovelles,
vaques, cabres i primats (no humans) s'utilitzen molt per
a la investigació segons la directriu núm. 86/609/CEE
de la UE. Malgrat tot, la directriu no es refereix a l'enginyeria
genètica i no hi ha cap altra llei que s'hi refereixi.
Regne Unit
Al Regne Unit, és legal experimentar
genèticament amb ratolins, vaques, porcs, ovelles i
cabres.
El Medical Research Council (Consell d'Investigació
Mèdica), que finança la majoria d'experiments
amb animals als laboratoris britànics, va declarar:
"La legislació i els codis d'ètica animal
britànics obliguen els investigadors a fer servir els
animals menys 'evolucionats' i a utilitzar-ne el mínim
nombre possible. Confiem que els ratolins modificats genèticament
seguiran sent la principal espècie utilitzada per ajudar-nos
a entendre les malalties i millorar la salut." Així,
doncs, manipular genèticament micos com l'Andi no seria
gaire ben vist als laboratoris del Regne Unit.
Unió Europea
No hi ha cap directriu europea relacionada
específicament amb l'enginyeria genètica. Les
universitats i els laboratoris utilitzen ratolins, porcs,
gossos, gats, cavalls, ovelles, vaques, cabres i primats (no
humans) per a la investigació.
[Torna al llistat de temes]
Qui estableix i fa complir aquestes lleis?
Espanya
A Espanya, la regulació referent
a la procreació assistida data del 1988 i la seva normativa
bàsica és: a) la Llei 35/1988 sobre tècniques
de reproducció humana assistida, i b) la Llei 42/1988
que regula la donació i l'ús d'embrions i fetus
humans. Totes dues van ser aprovades pel Parlament espanyol.
A més a més, el Conveni sobre drets humans i
biomedicina (Consell d'Europa) és vigent a Espanya
des de l'1 de gener del 2000 i les seves directrius estan
conformes amb la legislació ja existent.
Des del 1998 Espanya disposa
d'una Comissió Nacional de Reproducció Humana
Assistida, que té la funció de redactar informes
i avaluar projectes d'investigació i noves tècniques.
Catalunya també disposa d'una Comissió Assessora
de Tècniques de Reproducció Humana Assistida,
anterior a la seva homòloga nacional, que ha elaborat
informes sobre qüestions complexes, entre les quals destaquen
la investigació en embrions, la donació d'oòcits,
i l'emmagatzematge d'òvuls i esperma.
Alemanya
A Alemanya, la màxima autoritat
en aquesta matèria és el Parlament alemany ("Deutsche
Bundestag"). Dues juntes d'experts, la Comissió
Enquete del Parlament alemany per a les lleis i l'Ètica
a la Medicina moderna i la Comissió Nacional d'Ètica
amb seu a l'oficina del canceller alemany, donen assessorament
científic.
No hi ha cap comissió especial que controli
l'aplicació d'aquestes lleis, però s'està
discutint la necessitat d'una comissió d'aquest tipus
amb l'objectiu d'elaborar una revisió de la Llei de
protecció de l'embrió ("Embryonenschutzgesetz").
Dinamarca
Les lleis nacionals daneses son redactades
pels ministeris rellevants. En els casos de fecundació
artificial, la llei prové del Ministeri de Sanitat
i en els casos de benestar animal és el Ministeri de
Justícia el que fa complir la llei.
A Dinamarca, la investigació biomèdica
en éssers humans vius, òvuls i espermatozoides
humans, òvuls humans fecundats, embrions i fetus necessita
un permís expedit per una comissió cientificoètica.
Hi ha una comissió central i vuit de regionals. La
tasca de les comissions cientificoètiques és
la de garantir la protecció dels subjectes que prenen
part en els projectes d'investigació mentre fan possible
el desenvolupament d'un coneixement nou i valuós. La
llei nacional danesa per a un sistema de comissions cientificoètiques
i la seva supervisió de projectes d'investigació
biomèdica va entrar en vigor l'any 1992 (Llei d'investigació
mèdica, 1992).
El Consell d'Ètica, que es va establir el 1987, assessora
el Ministeri de Sanitat, les autoritats en matèria
de salut, etc., sobre aspectes ètics generals de la
nova tecnologia biomèdica.
Finlàndia
La investigació mèdica està
regulada per la Llei d'Investigació Mèdica vigent
des del 1999. La llei estableix que, en la investigació
mèdica, l'interès i el bon estat del subjecte
dels experiments s'han d'anteposar al benefici de la ciència
o de la societat. Segons la llei, la investigació mèdica
amb subjectes humans, la qual també inclou la investigació
amb embrions i fetus, necessita sempre l'autorització
de la comissió ètica del districte hospitalari.
La Junta de Tecnologia Gènica, formada pel decret de
tecnologia gènica i nomenada pel Consell d'Estat, té
com a objectiu garantir la seguretat i l'ús èticament
acceptable de la tecnologia gènica, publica instruccions
i un reglament, funciona com a autoritat de registre i supervisa
l'ús de la tecnologia gènica.
L'ETENE (Junta Nacional Consultora sobre
l'Ètica en l'Assistència Sanitària) és
una comissió especialitzada en qüestions ètiques
relacionades amb l'assistència sanitària i la
legislació adequada.
França
La CNCE (Comissió Nacional Consultiva
d'Ètica i de les Ciències de la Salut i de la
Vida), creada per la llei al juny de 1994, controla la donació
i l'ús de productes i components del cos humà,
la reproducció mèdicament assistida i qüestions
de diagnòstics prenatals.
La missió de la CNCE és opinar
sobre els problemes ètics que sorgeixin com a conseqüència
del progrés del coneixement en els camps de la biologia,
la medicina i la salut i també té la missió
de publicar recomanacions en els temes mencionats.
Del 1994 ençà, la CNCE ha elaborat
i proposat noves lleis, les quals han estat aprovades pel
Parlament francès.
Un gran nombre d'hospitals ha creat comissions
d'ètica locals.
Portugal
El Parlament portuguès elabora les
lleis i les fan complir una sèrie de comissions específiques
establertes ad hoc segons cada cas. En les qüestions
de salut general, cada hospital disposa d'una comissió
específica d'ètica (creada pel decret llei núm.
97/95). No obstant això, les decisions d'aquestes comissions
només s'han de seguir quan es tracti d'experiments
mèdics amb humans (p.e. proves de nous tractaments,
nous productes farmacèutics, etc.). En la resta de
casos, les comissions només fan recomanacions i s'apliquen
els codis professionals de metges i investigadors.
Quant a la investigació amb animals, la Direcció
General de Veterinària (Ministeri d'Agricultura) supervisa
tots els procediments avaluant cada cas per separat.
Regne Unit
La HFEA, fundada l'any 1991 al Regne
Unit, assegura que totes les clíniques del Regne Unit
que ofereixen la fecundació in vitro, la inseminació
artificial, o l'emmagatzematge d'òvuls, semen o embrions,
compleixen els alts estàndards mèdics i professionals
i són sotmeses a inspeccions periòdiques. Aquest
organisme també reuneix dades exhaustives sobre aquests
tractaments i proporciona informació i consells detallats
al públic.
La HFEA, a més a més, autoritza
i fa un seguiment de tota la recerca en embrions humans, supervisant
la investigació controlada en benefici de la humanitat,
i té en compte les implicacions ètiques i altres
aspectes importants.
A mesura que es desenvolupen noves tècniques
de fertilitat i manipulació genètica, cal revisar
l'aplicació de les lleis a cada cas que sorgeix. La
legislació s'ha de posar al dia amb la ciència.
Unió Europea
El procés de presa de decisió
de la UE és complex i existeixen diferents procediments.
Pel que fa a qüestions d'investigació científica
i tecnològica s'aplica el procés de "codecisió".
Per començar, el treball tècnic és responsabilitat
de la Comissió Europea (directors generals i serveis),
la qual, llavors, fa una proposta. Aquesta proposta se sotmet
a debat entre el Consell de la Unió Europea (ministres
dels 15 Estats membres) i el Parlament Europeu fins a arribar
a un acord. En tot moment es pot demanar consell a òrgans
consultius (per exemple el Grup Europeu d'Ètica de
les Ciències i les Noves Tecnologies, http://europa.eu.int/comm/european_group_ethics/index_en.htm).
La responsabilitat final a l'hora d'aprovar
les lleis recau tant en el Consell com en el Parlament (per
això s'anomena codecisió).
Quan la legislació ja està aprovada, (una llei
a la UE es pot anomenar reglament, directriu, decisió
o recomanació, vegeu les diferències en aquesta
adreça http://europa.eu.int/eur-lex/en/about/pap/process_and_players2.html#1),
els Estats membres són els responsables de la seva
aplicació. Si la llei no se segueix o se segueix de
forma incorrecta, la Comissió pot presentar una queixa
al Tribunal de Justícia de les comunitats europees.
Els ciutadans europeus, o les persones que resideixin o tinguin
el domicili legal en un Estat membre també poden presentar
una queixa al defensor del Poble Europeu (http://europa.eu.int/institutions/ombudsman/index_en.htm).
[Torna al llistat de temes]
|
