Les tecnologies de reproducció avançades permeten
que els pares i els metges examinin embrions
per detectar possibles trastorns genètics i seleccionar
embrions sans.
Fecundació in vitro o FIV
|
La por que hi ha és
que, en el futur, puguem ser capaços d'utilitzar
les tecnologies genètiques per modificar embrions
i escollir característiques desitjables o superficials.
Bebès dissenyats genèticament és
un terme que empren els periodistes a l'hora de descriure
aquest panorama paorós. Els científics no
l'utilitzen. |
Les tècniques de reproducció avançades
fan servir la Fecundació in vitro o FIV
per fecundar òvuls
amb espermatozous en "provetes" fora del cos de
la mare, en un laboratori. Aquestes tècniques permeten
als pares i als metges de reduir les possibilitats que una
criatura neixi amb un trastorn genètic. Ara com ara,
legalment, només hi ha dues tecnologies de reproducció
avançades que es puguin aplicar als humans. La primera
consisteix a escollir el tipus d'espermatozou que fecundarà
l'òvul i s'utilitza per definir el sexe i els gens
del bebè. La segona tècnica examina embrions
per detectar possibles malalties genètiques i només
es tornen a implantar a l'úter de la mare els embrions
seleccionats. Aquesta tècnica s'anomena Diagnòstic
genètic preimplantacional (PGD).
Últimament, els científics han fet grans avenços
en el coneixement del genoma humà i en la capacitat
de modificar i canviar gens. En el futur, potser podrem "curar"
embrions defectuosos o amb malalties genètiques al
laboratori substituint les seqüències d'ADN
defectuoses per d'altres de sanes. Aquesta tècnica
es coneix com la teràpia en la línia germinal
i es pot aplicar a un òvuls, a un espermatozou o a
un embrió tot just fecundat. Aquesta teràpia
ha reeixit en embrions d'animals, però ara com ara
és il·legal aplicar-la en humans.
Això no obstant, és legal modificar els gens
defectuosos a les cèl·lules d'un nen o una nena
o d'un adult per curar malalties com la fibrosi quística,
això s'anomena teràpia gènica en les
cèl·lules del cos.
|
