Tot
seguit trobareu informació sobre les següents qüestions.
Pot ser jutjada una dona si queda embarassada
malgrat saber que estava infectada pel VIH?
Corre el risc de ser jutjat un metge si ajuda
una dona infectada pel VIH a quedar embarassada?
La prova del VIH forma part de la cura maternal?
El fet que una dona estigui infectada pel VIH
és motiu suficient per a l'avortament legal?
La gent infectada pel VIH pot adoptar un fill
legalment?
Tothom que està infectat pel VIH té
accés a la teràpia antiretroviral? Qui paga
el tractament?
Feu clic sobre un tema per obtenir-ne més informació.
Feu clic aquí per veure-ho
per països.
Pot ser jutjada una dona si queda embarassada
malgrat saber que estava infectada pel VIH?
Espanya
No, a Espanya ningú no pot prohibir
a una dona que quedi embarassada, en cap circumstància.
Alemanya
No, a Alemanya ningú no pot prohibir
una dona a quedar embarassada, siguin quines siguin les circumstàncies.
Dinamarca
No. A Dinamarca, és legal que una
dona infectada pel VIH quedi embarassada. En conseqüència
no pot ser jutjada per quedar embarassada.
Finlàndia
No, una dona no pot ser jutjada per quedar
embarassada en cap circumstància.
França
No. A França, no hi ha cap llei que prohibeixi una
dona a quedar embarassada. Un dona que sàpiga que està
infectada pel VIH -o fins i tot morint- encara té la
total llibertat d'escollir si vol tenir un fill. El risc que
una mare passi el virus al seu fill és d'un 2-3% a
França, 7 o 8 vegades inferior que fa deu anys.
Portugal
No, a Portugal ningú no pot prohibir
una dona a quedar embarassada, siguin quines siguin les circumstàncies.
Regne Unit
No, al Regne Unit ningú no pot
prohibir una dona a quedar embarassada siguin quines siguin
les circumstàncies.
Unió Europea
No hi ha cap directiva o recomanació
de la UE que hi faci referència. És una qüestió
que queda a mans de la legislació nacional.
[Torna al llistat de temes]
Corre el risc de ser jutjat un metge
si ajuda una dona infectada pel VIH a quedar embarassada?
Espanya
No, d'entrada. Els metges valoren els riscos
actuals i, en funció de la situació concreta,
han de donar la informació a la pacient perquè
pugui donar el seu consentiment. (Però seria possible
que, si nasqués un fill amb VIH, el metge s'enfrontés
a una demanda de mala praxis).
Alemanya
A Alemanya, un metge que ajudi una dona
infectada pel VIH a quedar embarassada no corre el risc de
ser jutjat, però se li podria demanar una indemnització
si després d'un embaràs assistit (mitjançant
la inseminació artificial o la FIV) el fill neix infectat
pel VIH.
Encara que es prenguin totes les precaucions mèdiques
possibles, estadísticament hi ha un risc de "menys
del 2%" que el fill d'una mare infectada pel VIH pugui
quedar infectat durant l'embaràs o el part. Aquesta
possibilitat no es considera "hipotètica"
(com per exemple el risc baixíssim de transmissió
del virus després de rentar l'esperma d'un home VIH
positiu). Per tant, un metge pot haver d'afrontar una demanda
civil d'indemnització si el nen neix VIH positiu. Com
a conseqüència d'aquesta situació legal
incerta, els metges no s'arrisquen a realitzar una inseminació
artificial o una FIV a una dona VIH positiva.
Dinamarca
A Dinamarca, és legal que una dona
infectada pel VIH tingui un fill i, si la dona viu amb una
parella heterosexual, és legal que el metge l'ajudi
a quedar embarassada. Els metges només poden realitzar
la inseminació artificial a dones que visquin amb una
parella heterosexual. Això serveix per a totes les
dones, infectades pel VIH o no.
Si una dona està infectada del virus
VIH, el metge ha d'examinar la seva salut i informar-la respecte
als riscos referents a quedar embarassada. Basant-se en aquest
examen, el metge pot opinar en contra de l'embaràs
i, fins i tot, refusar a ajudar-la a quedar embarassada.
Finlàndia
No hi ha cap normativa sobre aquesta qüestió.
França
A França, un metge pot ajudar una
dona VIH positiva a tenir un fill, fins i tot fent servir
les tècniques de reproducció assistida mèdicament
(MAP). A part del tractament d'infertilitat, un seropositiu
també és una indicació legal per al MAP
a França, atès que redueix el risc de transmetre
el virus a una parella seronegativa. Si una dona està
infectada, es pot inseminar artificialment amb l'esperma del
seu marit. Si un home està infectat, el seu esperma
es pot rentar i treure'n la càrrega vírica.
Un espermatozou es pot introduir directament dins l'òvul
(ICSI).
Aquestes pràctiques estan regulades
per un document legal (el Decret del 10 de març del
2002 sobre la bona pràctica clínica i biològica
en la reproducció assistida mèdicament). Aquest
text defineix el criteri per a la inclusió de parelles
i l'organització de mesures d'assistència mèdica.
Portugal
A Portugal, un metge que ajudi una dona
infectada pel VIH a quedar embarassada no corre el risc de
ser jutjat.
Regne Unit
No. Al Regne Unit, un metge, del sector
públic o del privat, pot ajudar una dona amb el VIH
a quedar embarassada.
En tractaments de FIV, les parelles amb
el VIH poden rebre tractament. No obstant això, les
parelles en les quals només l'home té el VIH
tenen més possibilitats de rebre tractament, atès
que es pot rentar l'esperma i treure'n la infecció.
Unió Europea
No hi ha cap directiva o recomanació
de la UE que hi faci referència. És una qüestió
que queda a mans de la legislació nacional.
[Torna al llistat de temes]
La prova del VIH forma part de la cura
maternal?
Espanya
A Espanya, la prova de detecció
del VIH es recomana a les dones embarassades, però
no és obligatòriament requerida per llei.
El metge ha d'informar l'embarassada i
oferir aquesta prova, però no pot obligar que la dona
se la faci. Amb la finalitat de poder tractar millor el bebé,
en interès del futur nadó, alguns han pretès
fer-la obligatòria, però actualment només
es recomana. A Catalunya aquesta qüestió ha estat
objecte d'un informe específic de la Comissió
de Bioètica de Catalunya (www.gencat.es/scs/cbc)
Alemanya
A Alemanya, la prova del VIH es recomana
a les dones embarassades, però la llei no ho exigeix.
Tanmateix, segons la interpretació actual de la llei,
el metge està obligat legalment a informar la dona
sobre el VIH i a oferir-li la prova. Molts experts demanen
una prova obligatòria, atès que les precaucions
mèdiques per a la prevenció de la transmissió
mare-fill del virus només es poden prendre si la dona
i el metge estan assabentats de la infecció del VIH
de la futura mare.
En general, a Alemanya una prova del VIH
només es pot realitzar si el pacient dóna el
seu consentiment explícit. Una prova del VIH, duta
a terme sense aquest consentiment es considera una lesió.
Dinamarca
Una dona embarassada no està obligada
a fer-se una prova del VIH segons la llei. La prova del VIH
s'ofereix a grups de risc, és a dir, a asiàtics,
africans, lesbianes i drogoaddictes.
Finlàndia
La prova del VIH no és obligatòria
i no es pot realitzar sense el consentiment de la mare. Malgrat
això, si la mare està infectada pel VIH, només
es pot evitar la infecció si la medicació comença
prou aviat. Si es detecta una infecció pel VIH, no
es pot començar la medicació contra la voluntat
de la mare.
França
Sí. Des del 1993 a França
s'ha recomanat la prova del VIH durant l'embaràs, però
no és obligatòria (Llei 93-121 del codi públic
sanitari), a diferència de les proves de la toxoplasmosi
i la rubèola que es realitzen de forma sistemàtica.
El sistema francès està basat en el principi
del consentiment informat i lliure i el dret a la informació
i al tractament. Els metges han d'aconsellar la realització
de la prova del VIH a dones embarassades durant la seva primera
visita, però són lliures d'acceptar o renunciar
a la prova. De fet, la majoria accepten fer-se-la.
A França hi ha metges a qui els
agradaria que les proves fossin obligatòries, però
es troben amb una forta oposició. El març del
2002, el Conseil National du Sida va votar unànimement
contra les proves sistemàtiques, però va suggerir
dos canvis a la llei existent. La primera recomanació
va ser que s'hauria de buscar el consentiment explícit
de les dones embarassades per a evitar que les proves es duguin
a terme sense el seu coneixement (la pràctica estesa
segons el CNS). La segona va ser que s'haurien de tenir en
compte dues proves addicionals (al final del sisè mes
i durant la primera visita) per a detectar una possible contaminació
durant l'embaràs.
Portugal
A Portugal, la llei no exigeix la prova
del VIH. Malgrat això, es recomana la prova a les dones
embarassades.
Regne Unit
Aviat s'oferirà una prova del
VIH a totes les dones embarassades. Avui dia, la prova s'ofereix
a totes les unitats maternals del Regne Unit. Realitzar la
prova sense consentiment es considera un delicte.
Ara existeixen nous tractaments fascinants que
redueixen molt el risc de transmissió del VIH de la
mare al nadó. Aquest fet ha portat els metges a pressionar
totes les mares embarassades perquè es facin la prova
del VIH, de manera que se'n pugui evitar la transmissió
al nadó.
Si es necessiten dades per a finalitats
estadístiques es poden agafar a l'atzar mostres de
VIH anònimes que hagin sobrat. Les mostres no poden
servir per a seguir la pista del pacient, i el personal mèdic
no sabrà a quin pacient pertany la mostra.
Unió Europea
No hi ha cap directiva o recomanació
de la UE que hi faci referència. És una qüestió
que queda a mans de la legislació nacional.
[Torna al llistat de temes]
El fet que una dona estigui infectada
pel VIH és motiu suficient per a l'avortament legal?
Espanya
Complint amb tots els requisits i informes
legalment establerts, la infecció pel VIH pot ser causa
d'un avortament terapèutic.
Alemanya
A Alemanya, en general l'avortament és
il·legal, però la llei no es fa complir durant
les 12 primeres setmanes d'embaràs sempre que la dona
hagi buscat assessorament oficial. Si la dona està
infectada pel VIH, també és possible l'avortament
legal després de la dotzena setmana.
Dinamarca
Una dona embarassada infectada pel VIH
no té una posició especial a Dinamarca. Com
qualsevol altra pot avortar fins a la dotzena setmana d'embaràs.
L'avortament després de la dotzena setmana només
és possible si sorgeixen complicacions, com en qualsevol
altra dona embarassada.
Finlàndia
L'avortament és legal, entre altres,
per raons econòmiques o sanitàries. Una dona
VIH positiva pot avortar fins a la 24a setmana d'embaràs.
França
A França, l'avortament voluntari
ha estat legal des del 1974. Tota dona pot decidir finalitzar
l'embaràs fins a la dotzena setmana. Després
d'aquest punt, l'avortament s'ha de justificar mèdicament
i només es permet en circumstàncies excepcionals,
per exemple, quan la salut de la mare o del nadó corre
perill o quan el fill té una malaltia incurable o un
defecte congènit greu (anencefàlia, per exemple).
Portugal
A Portugal, l'avortament és només
legal en casos en què hi hagi un risc seriós
per a la mare o el nadó i en embarassos que vinguin
d'una violació. Si la dona està infectada pel
VIH, l'avortament legal és, per tant, possible.
Regne Unit
Al Regne Unit, l'avortament és
legal. Normalment, es realitzen durant les 12-14 primeres
setmanes d'embaràs. Això no obstant, es poden
dur a terme durant les primeres 24 setmanes només si
l'embaràs amenaça la vida de la mare o en casos
de malformacions serioses del fetus.
Per avortar al Regne Unit, es necessita
el consentiment de dos metges. Si hi ha menys d'un 2% de risc
perquè la infecció passi de la mare al fill,
el VIH per si sol no és motiu per avortar.
Unió Europea
No hi ha cap directiva o recomanació
de la UE que hi faci referència. És una qüestió
que queda a mans de la legislació nacional.
[Torna al llistat de temes]
La gent infectada pel VIH pot adoptar
un fill legalment?
Espanya
No és causa específica d'exclusió
per a l'adopció.
A Espanya, la valoració de la idoneïtat
o no dels candidats a adoptants continua sent un sistema complex,
molt garantista per a l'adoptat, que comprèn proves
psicològiques i físiques que són valorades
per diferents equips.
Alemanya
La llei de l'adopció a Alemanya
demana uns pares "qualificats" i "idonis".
Així, doncs, queda a mans del criteri dels funcionaris
que s'encarreguen de les adopcions decidir si una parella
sol·licitant està qualificada. Atès que
el procés inclou diverses revisions de salut exhaustives,
és pràcticament impossible que la gent amb una
malaltia crònica pugui adoptar un fill.
Dinamarca
La llei danesa sobre adopció
declara que el benestar del nen o nena no s'ha de veure afectat
de cap manera per la situació física i mental
dels pares adoptius (Bekendtgørelse om godkendelse
af adoptant, 2000.) És la Junta Governamental d'Adopcions
l'encarregada de valorar si un determinat estat mental o físic
és adequat. Fins ara la junta no ha rebut cap sol·licitud
de gent infectada pel VIH, però segons la seva directriu
una persona amb el VIH o la sida no té gaires probabilitats
de poder acabar adoptant un fill.
Finlàndia
La llei d'adopció no inclou normes
sobre l'estat de salut dels pares adoptius. El principi general
és que una malaltia no hauria de ser un obstacle per
a l'adopció, sempre que no suposi un risc per al nen
mentre sigui jove. Una revisió mèdica forma
part del procés d'adopcions i la declaració
del metge juga un paper decisiu a l'hora de determinar la
idoneïtat dels pares adoptius. Si s'adopta a l'estranger,
és obligatòria una prova del VIH del nen i molts
països demanen també una prova del VIH dels pares.
Si s'adopta un nen finès, la prova del VIH no forma
part de la revisió mèdica habitual.
França
A França, les adopcions estan autoritzades
en àmbit local després d'una sèrie d'investigacions
portades a terme per un departament format per vint persones.
Els sol·licitants han de tenir com a mínim 28
anys i poden estar solters o casats. Juntament amb altres
requisits, han de demostrar que es troben en un bon estat
de salut físic i mental. Per fer això, han d'escollir
un metge de medicina general i un psiquiatre d'una llista
proporcionada pel Departament d'Adopcions. El primer metge
pot suggerir una prova del VIH, però no és obligatòria.
Llavors aquest metge ha de certificar que no hi ha contraindicacions
en l'adopció d'un fill.
Portugal
La llei no ho prohibeix. Això no
obstant, l'adopció a Portugal és un procés
llarg i complex que requereix proves de salut i és
pràcticament impossible que la gent amb una malaltia
crònica adopti un fill.
Regne Unit
Segons les normes sobre adopció,
els adoptants potencials no haurien de ser descartats en funció
de l'edat, la salut o altres factors. Es deixa, per tant,
al criteri dels funcionaris de l'adopció decidir si
el sol·licitant està qualificat.
Malgrat tot, els adoptants han de passar
proves exhaustives d'idoneïtat, incloent revisions mèdiques,
així que les possibilitats globals que se seleccioni
una persona amb una malaltia crònica són molt
petites.
Unió Europea
No hi ha cap directiva o recomanació
de la UE que hi faci referència. És una qüestió
que queda a mans de la legislació nacional.
[Torna al llistat de temes]
Tothom que està infectat pel VIH
té accés a la teràpia antiretroviral?
Qui paga el tractament?
Espanya
A Espanya, la cobertura del sistema sanitari
públic és universal i gratuïta, la qual
cosa significa que el sistema públic paga els tractaments.
S'han plantejat alguns dubtes pel que fa als qui no són
ciutadans, ni residents legalment establerts; però
el criteri de cobertura universal i de solidaritat, en sanitat,
està fortament arrelat i el sistema públic assumeix
les despeses.
Alemanya
A Alemanya, gairebé tothom que necessita
un tractament antiretroviral hi té accés. La
majoria té una assegurança de salut i calen
tots els diferents tipus de companyies d'assegurances per
pagar el tractament. Pels que no tinguin cap assegurança
de salut, benestar social es farà càrrec dels
fàrmacs antiretrovirals i del tractament mèdic
necessari (com el seguiment de la càrrega vírica
i la quantitat de limfòcits t a la sang del pacient).
Els únics que no tenen accés al tractament són
els que viuen a Alemanya de forma il·legal.
Dinamarca
A Dinamarca, tothom que necessita tractament
mèdic per al VIH hi té accés. Qualsevol
amb domicili permanent a Dinamarca té garantit un tractament
per l'Assegurança Sanitària Pública.
El tractament del VIH el realitzen els hospitals, els quals
també són els únics que distribueixen
els fàrmacs antiretrovirals. L'Assegurança Sanitària
Pública es fa càrrec dels fàrmacs i del
tractament mèdic (com el seguiment de la quantitat
de limfòcits t a la sang del pacient). Altres residents,
com els refugiats que cerquen asil polític, també
tenen accés a un tractament gratuït que corre
a càrrec del sistema públic.
Finlàndia
El tractament per al VIH és gratuït
per als ciutadans finesos.
França
A França, tot resident legal té
el dret a rebre tractament mèdic, incloent la teràpia
per a una infecció pel VIH, encara que no hagi pagat
la Seguretat Social. És aquest fons, finançat
per la població activa, que es fa càrrec dels
fàrmacs, el tractament mèdic (per exemple, l'anàlisi
de la càrrega vírica, els anticossos i el nivell
de limfòcits t) i l'hospitalització. El tractament
de persones amb assegurança complementària i
cobertura de la Seguretat Social està cofinançat
per la Seguretat Social i la seva mútua d'assegurances.
Igual que la prova, és de franc (i anònim).
Portugal
Sí. A Portugal, gairebé tothom
que necessita tractament antiretroviral hi té accés.
Per la majoria, el tractament queda inclòs en el sistema
d'assistència sanitària nacional i el cost el
cobreix l'estat (encara que cada cop s'usen més sistemes
d'assegurances de salut). Els únics que no tenen accés
al tractament són els que viuen a Portugal de forma
il·legal.
Regne Unit
Sí, i els tractaments els proporciona
de franc el NHS (Sistema Sanitari Britànic). Això
no obstant, els nivells de tractament poden variar en el mateix
país segons la proximitat a què un es trobi
d'un hospital regional gran amb un centre especialitzat en
VIH. Les maneres de rebre un tractament òptim són
acudint a l'assistència sanitària privada o
anant a viure en una zona amb instal·lacions del VIH
de gran qualitat.
Unió Europea
No hi ha cap directiva o recomanació
de la UE que hi faci referència. És una qüestió
que queda a mans de la legislació nacional.
[Torna al llistat de temes]
|
