| Les assegurances, especialment les de vida,
són crucials pel que fa a la protecció de
la família i l'adquisició d'una casa, dos
drets bàsics a totes les constitucions europees.
Llevat que es pagui al comptat, els bancs exigeixen que
es contracti una assegurança de vida si es demana
un crèdit per comprar una casa. Recentment, les
proves genètiques i els seus lligams amb les assegurances
de vida han rebut una gran cobertura dels mitjans de comunciació
a Europa. |
|
Les companyies d'assegurances sempre discriminaven els contractants
basant-se en el principi de "primes iguals per a riscos
iguals". És lògic que qui corri més
riscos pagui més que qui en corri menys. Aquesta discriminació
està socialment acceptada i protegida legalment.
Els resultats de proves genètiques poden determinar,
per als individus i les seves famílies, si tenen una
malaltia determinada o hi poden ser propensos o bé
si poden ser portadors d'una malaltia genètica.
Les companyies d'assegurances creuen, en general, que haurien
de tenir accés a aquesta informació, com a qualsevol
altra informació mèdica, de manera que la companyia
pugui avaluar bé els riscos.
Sostenen que si la gent sap que patirà una malaltia
genètica, la majoria probablement optarà per
contractar una assegurança de vida: els que corren
riscos més alts busquen els nivells més alts
de cobertura.
Això no obstant, el tema és controvertit perquè
els consumidors i els que ofereixen assistència sanitària
creuen, en general, que aquesta informació és
el resultat d'avenços mèdics per ajudar a trobar
remeis de malalties i hauria de ser confidencial perquè
no:
a) sigui revelada de manera no intencionada a les asseguradores,
i
b) es creï un incentiu per "discriminació
genètica".
| Avui dia, les companyies d'assegurances
no demanen resultats de proves genètiques (excepte
per la malaltia de Huntington en alguns països).
Per contra, sol·liciten una declaració dels
contractants conforme no estan al corrent de patir cap
malaltia. |
|
|
