Durant uns quants anys, els científics han inserit
gens humans en òvuls, espermatozous o embrions d'animals
per tal de conèixer millor les malalties genètiques
humanes. Per exemple, inserint gens en òvuls de ratolí,
s'han fet molts descobriments sobre els processos que poden
provocar càncer, fibrosi quística i altres malalties
dels humans.
El Projecte Genoma Humà |
A l'abril de 2001, va néixer el primer mico
modificat genèticament. Li van posar Andi (que
ve de l'anglès "inserted DNA" al revés).
L'Andi va ser creat a partir d'un òvul fecundat,
en el qual van inserir un gen d'una medusa anomenat
proteïna verda fluorescent. Llavors, aquest
òvul va ser fecundat amb un espermatozou normal
de mico. L'Andi, en la llum ultravioleta, es veia de
color verd i, amb aquest experiment, s'ha demostrat
per primera vegada que és possible modificar
l'estructura genètica d'un primat inserint un
gen en un òvul.
|
Molta gent opina que no està bé modificar els
gens dels micos, ja que són molt semblants als humans,
i sosté que aquestes tècniques s'haurien d'aplicar
només en animals com els insectes i els ratolins.
Les investigacions en animals demostren que la utilització
de la teràpia en la línia germinal i
la modificació dels gens en òvuls, espermatozous
o embrions pot tenir efectes no desitjats. Si s'utilitza en
humans, es corre el risc que puguin sortir bebès amb
malalties imprevistes, amb lesions al cervell o, fins i tot,
amb canvis de personalitat. Aquesta és una de les raons
per la qual, actualment, la teràpia en la línia
germinal és il·legal en molts països.
|
